UN ANY NOU AMB EN JOEL JOAN

La Joana ha entrevistat¹ al nostre actor Joel Joan --sí, actor teatral, director, guionista...el de sèries com Poblenou, Porca Misèria, Plats Bruts;  l'amic de Juan Antonio (Javier Bardem) a la pel.lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona!): volia saber més d'ell per compartir-ho amb els companys de 4 Cantons durant l'ANY NOU!

Quins records tens de l’escola?

La veritat és que em queden un pel lluny. Recordo que l’escola era en una antiga casa senyorial d’uns marquesos que ja no hi vivien. Recordo les classes de Naturals al laboratori on fèiem experiments, concretament un dia que la Mariona, la profe, ens va donar uns pulmons de xai perquè els estudiéssim. Allò va ser fantàstic. Recordo posant-me un pulmó a la boca i bufant com un desesperat per inflar aquell globus llefiscós. Quin espectacle! Tinc alguns records més però seria llarg d’explicar. Ho deixaré per les memòries si us sembla bé.

Et costava l’anglès?

Molt, moltíssim. Era una assignatura molt difícil perquè fora de la classe l’anglès no existia per enlloc. Ni a la ràdio, ni a la tele, ni al cinema, ni als diaris… És molt difícil aprendre un idioma si aquest idioma només existeix a l’aula. Per què us penseu que tots parleu l’espanyol tan bé? Doncs perquè és un idioma que no només estudieu a classe, sinó que el sentiu al carrer, a la tele, la ràdio, al cinema, a les revistes… Per això els meus pares em van portar tres estius a Anglaterra: a passar-hi un mes amb una família per conviure amb l’anglès. Però, en el meu cas, el fet definitiu que em va fer aprendre l’anglès va ser anar a viure un any sencer amb una família als Estats Units, després de fer el Batxillerat i aprovar la Selectivitat. Sens dubte va ser un dels millors anys de la meva vida i vaig aprendre'n molt.

T’ha costat saber llengües estrangeres?

Doncs la veritat és que des del moment que vaig tornar dels Estats Units, pel fet de parlar tres llengües, em va resultar més fàcil aprendre francès, per exemple. Penso que quantes més llengües sabem, més fàcil és aprendre una de nova.

Quina era la teva matèria preferida?

Buf, que difícil! Et puc dir que les Mates segur que no l’era. M’agradava molt la història de l’art, el teatre, les socials, també, i la plàstica. I més coses, però feia veure que no per no ser el repel·lent de la classe.

Com va a néixer el teu desig de ser actor?

Doncs de molt petitó. Feia segon de primària i, en una excursió de l’escola, vam fer un foc de camp. Un amic meu i jo vam preparar una esceneta de pallassos per fer davant de tothom i la cosa va sortir prou bé. Les nenes de la classe reien com boges i això em va fer decidir-me. Vaig pensar: si això et surt bé, per què espifiar-la fent una altra cosa? Total, com podeu veure, em vaig quedar com a professió amb el primer que em va passar pel cap.

Quina ha sigut la teva obra preferida entre aquelles que has fet?

La meva obra preferida sempre és l’ultima, és a dir la que estic fent en aquest moments, que ara mateix és El Nom, una comèdia que faig al Teatre Goya. Però hi ha moltes obres que no oblidaré mai, i molts personatges que me’ls estimaré sempre. Com Peer Gynt, Jo sóc la meva dona, Intimitat, Ets aquí: obres de teatre fantàstiques.

Quines coses bones ha tingut aquesta carrera i quines dolentes?

Moltes de l’una i moltes de l’altra també. Sembla que la carrera d’actor i sortir a la tele sigui bufar i fer ampolles i no és així. D’entrada és una feina molt inestable i que et fa dependre molt de decisions que pren altra gent en comptes de tu mateix. I això et fa vulnerable. Però per un altre costat és una feina molt agraïda. Fer emocionar el públic, sigui des de dalt d’un escenari o des de la pantalla de la tele, és una sensació màgica i que em fa profundament feliç. Perquè en definitiva l’únic important d’escollir bé un ofici o una feina és que us faci feliços i, si pot ser, molt feliços.

Arià de 2on ESO

TOT 4 CANTONS ET DESITGEM QUE TINGUIS UN MOLT BON ANY, JOEL!

1 L'entrevista es va fer uns dies abans de Nadal.