NO SOM HEROIS, ESTEM AL SERVEI DEL CIUTADÀ VISITA AL PARC DE BOMBERS DE LLEVANT

Encara que Albert Gaspar, Cap del Parc de Bombers de Llevant hi insisteixi, els ciutadans solen dir que els bombers són herois: després de la visita que els nois de Quatre Cantons vam fer divendres 12 d’abril, nosaltres sí que ho pensem. 

Els bombers es troben en situacions de perill de manera habitual, i així ho vam poder constatar: quan acabàvem la visita, els bombers van haver d’intervenir en un accident de trànsit. Tots vam veure com en qüestió de trenta segons, sortia el vehicle per ajudar a rescatar les víctimes, sota el comandament del Sergent Lluís López, qui ens havia explicat com funcionava el parc durant el matí.

Durant aquell dia, equips de bombers de diversos parcs competien per seleccionar els qui anirien a representar-los a la competició internacional que es farà a Namur, Bèlgica. Pujaven les escales de la torre d’entrenament de vint-i-sis metres que es troba al mig del parc mentre nosaltres els contemplàvem embadalits.

Pel que fa a la visita en sí, ens va rebre al Parc de Llevant el seu Cap, Albert Gaspar, qui conjuntament amb el Sergent López, va explicar-nos en què consistia la seva feina.

Els bombers participen en accions solidàries a nivell internacional, no només recaptant diners, sinó posant-se a les ordres dels comandaments d’altres països quan passen desgràcies com ara terratrèmols. El mateix Cap de Llevant, Albert Gaspar, va participar amb d’altres companys per rescatar persones a Turquia l’any 1999.

Les preguntes que li vam fer al Cap Albert Gaspar i al Sergent López van ser aquestes:

  4Cantons: Amb quants anys vas començar a ser bomber?

Albert Gaspar: Tenia vint-i-dos anys. Era molt jove.

4Cantons: Quina carrera has fet per arribar a ser bomber?

A.G.: Bombers és una professió tecnificada de caire vocacional. Vaig entrar per motivació, amb el COU, o Segon de Batxillerat vostre. Mica en mica, vaig anar ascendint perquè confiaven en mi. Avui en dia molts joves arriben amb carrera, i se segueixen formant. El sergent Lluís López, que us ensenyarà el Parc, n’és un.

4Cantons: Com són les proves per entrar a ser bomber?

Hi ha proves físiques, per comprovar la resistència, elasticitat i la força del candidat. També, durant els últims deu anys, s’han fet bateries de tests psicotècnics.

4Cantons: Quants bombers hi ha en el Parc?

 En cada Parc hi ha uns vint bombers. A Barcelona hi ha en servei uns cent al dia.

4Cantons: Les noies poden ser bomberes?

Efectivament. Aquí en tenim una, i al Parc de Sant Andreu n’hi ha quatre.

4Cantons: A quina edat es jubila un bomber?

Als seixanta anys, de manera voluntària, si té trenta anys de servei. Si no, als seixanta-cinc. Un ha d’estar al màxim de les seves capacitats per poder fer les tasques de servei.

I per poder accedir al cos de bombers, abans només es podia fer fins als trenta anys; i trenta-cinc als cossos de la Generalitat.

4Cantons: Quants cotxes de bombers teniu?

Sergent:  Segons la tipologia del servei, necessitem un o altre. Hi ha uns set vehicles a cada parc. Alguns es fan servir per l’escala, apuntalaments, i emergències de vehicles vàries. També hi ha ambulàncies.

4Cantons: Quants focs han apagat els Bombers de Barcelona l’any 2012?

 A.G.: Vam fer uns 25.000 serveis. Un 32% d’incendis, com enteneu vosaltres, però que consten com a focs de vehicles, motos, contenidors i vivendes. Els que enteneu com a grans incendis, de vaixells, boscos o soterranis, per exemple, són uns vuit o nou a l’any.

Hi ha sis parcs de bombers a Barcelona, més un d’estiu a Collserola. Els operadors telefònics reben la trucada i s’envien els efectius.

No només ens truquen per incendis: de vegades acudim per solventar patologies de construcció, com ara les infeccions d’edificis; per suicidis al metro o accidents de circulació.

4Cantons: Alguna vegada algú dels teus companys ha mort per culpa d'un incendi?

A.G.: En trenta-cinc anys hi ha hagut tres morts. 

 Podem dir que sempre estem de broma nosaltres, perquè veiem molts problemes, i intentem relativitzar-ho tot. Malgrat el que la gent pensa, no som herois.

  
4Cantons: És molt difícil ser bomber?

A.G.: Quan la gent fuig d’un lloc, nosaltres hi entrem. Fem tasques de salvament en tota mena de llocs.

4Cantons: Quines qualitats psicològiques ha de tenir un bon bomber?

Ll.L.: De totes les qualitats que podem tenir, la més important és l’empatia amb la situació viscuda pel ciutadà, doncs les víctimes d’un accident de trànsit, per exemple, tenen un xoc emocional molt fort.

4Cantons: Podries descriure'ns el dia típic d'un bomber?

A.G. i Ll.L.: Fem torns de vint-i-quatre hores, i després descansem, encara que sempre estem a l’aguait per si es necessiten els nostres serveis. Comencem a les vuit del matí, posant-nos al dia de les novetats i anomalies que hi ha hagut fins llavors a l’altre torn. Revisem el material, el parc i les instal.lacions a continuació. Cap a les nou trenta esmorzem i, entre deu i un quart d’onze, fem les pràctiques fins l’hora de dinar. A la tarda comprovem les vies, carrers i edificis de gran alçada, fins les vuit o nou del vespre. Tot si no hi ha una activació, o situació d’emergència que requereixi els nostres serveis. De l’entrenament del bomber es diu que si no ets un bon professional hi hauria més accidents.

Albert Gaspar ens parla de que la cultura de l’esforç i la vocació, que són necessàries per poder exercir com cal: s’ha de respirar la professió, tant a Bombers com a l’àmbit de la sanitat, educació i els serveis públics en general.

Les pràctiques més arriscades, ens explica el sergent, són les de ràpel, o baixada d’edificis. També enfrontar-se a situacions en que hi ha molta càrrega de foc i radiació.

La família pateix, aclareix Albert Gaspar, encara que està orgullosa alhora, afegeix el sergent López.

Finalment, volíem retre homenatge a tots els bombers que arrisquen la vida diàriament pel nostre benestar. És una professió molt perillosa! Recordem que els vestits dels bombers poden aguantar entre deu i quinze segons a 1200 graus centígrads, segons la normativa europea. Per altra part, si respires aire a més de 70 graus, l’alvèol pulmonar es comença a danyar. Els bombers, per cert, porten botelles d’aire comprimit, no d'oxigen, doncs aquest és tòxic a certa temperatura.

La revista dels Bombers de Barcelona porta el títol de la novel.la Fahrenheit 451-- 232.77778 graus centígrads--, que és la temperatura en què crema el paper segons el seu autor Ray Bradbury.

Voldríem concloure l’article amb unes frases de Granger, un personatge de la novel.la Fahrenheit 451:

"Everyone must leave something behind when he dies, my grandfather said. A child or a book or a painting or a house or a wall built or a pair of shoes made. Or a garden planted. Something your hand touched some way so your soul has somewhere to go when you die, and when people look at that tree or that flower you planted, you're there. It doesn't matter what you do, he said, so long as you change something from the way it was before you touched it into something that's like you after you take your hands away. The difference between the man who just cuts lawns and a real gardener is in the touching, he said. The lawn-cutter might just as well not have been there at all; the gardener will be there a lifetime."

Tothom ha de deixar alguna cosa darrera quan mor, deia el meu avi. Un fill o un llibre o un quadre o una casa o una paret construïda, o un parell de sabates que ha fabricat. O un jardí plantat. Alguna cosa que toqués la teva mà d’una manera que la teva ànima tingués un lloc on anar a parar quan tu moris, i quan la gent miri aquell arbre o flor que vas plantar, allà hi ets. No importa el que facis, deia ell, mentre canviïs alguna cosa d'allò i transformis el que era abans en quelcom que se t'assembli quan apartis les teves mans. La diferència entre l’home que talla simplement la gespa i el jardiner de debó està en el tacte, deia ell. El tallador de gespa podria no haver estat present en absolut; el jardiner hi romandrà tota la vida.

Todo el mundo debe dejar algo al morir, decía mi abuelo. Un niño o un libro o un cuadro o una casa o una pared construida, un par de zapatos que haya fabricado. O un jardín plantado. Algo que tu mano haya tocado de cierta forma para que tu alma tenga un lugar adonde acudir cuando mueras, y cuando la gente mire ese árbol o aquella flor que plantaste, estarás allí. No importa lo que hagas, decía él, mientras transformes lo que era antes en algo que se te parezca tras apartar tus manos.

La diferencia entre el hombre que simplemente corta el césped y el auténtico jardinero está en el tacto, decía. El cortador de césped podría no haber pasado por allí; el jardinero permanecerá en el lugar toda la vida.

4Cantons: Juanjo, Ahtesam, Nora, Andrea R., Emma, Lucas, David, Àlex M., Itziar de Primer

Marijose, Sonia, Karim, Alexandra, Laura M. de Segon.