Encara que Albert Gaspar, Cap
del Parc de Bombers de Llevant hi insisteixi, els ciutadans solen dir
que els bombers són herois: després de la visita que els nois de
Quatre Cantons vam fer divendres 12 d’abril, nosaltres sí que ho
pensem.
Els bombers es troben en
situacions de perill de manera habitual, i així ho vam poder
constatar: quan acabàvem la visita, els bombers van haver
d’intervenir en un accident de trànsit. Tots vam veure com en
qüestió de trenta segons, sortia el vehicle per ajudar a rescatar
les víctimes, sota el comandament del Sergent Lluís López, qui ens
havia explicat com funcionava el parc durant el matí.
Durant aquell dia, equips de
bombers de diversos parcs competien per seleccionar els qui anirien a
representar-los a la competició
internacional que es farà a Namur, Bèlgica. Pujaven
les escales de la
torre d’entrenament de vint-i-sis metres que
es troba al mig del parc mentre nosaltres els contemplàvem
embadalits.
Pel que fa a la visita en sí, ens va rebre al Parc de Llevant el seu Cap, Albert Gaspar, qui conjuntament amb el Sergent López, va explicar-nos en què consistia la seva feina.
Els bombers
participen en accions solidàries a nivell internacional, no només
recaptant diners, sinó posant-se a les ordres dels comandaments
d’altres països quan passen desgràcies com ara terratrèmols.
El mateix
Cap de Llevant, Albert Gaspar, va participar amb d’altres companys
per rescatar persones a Turquia l’any 1999.
Les
preguntes que li vam fer al Cap Albert Gaspar i al Sergent
López van ser aquestes:
4Cantons:
Amb quants anys vas començar a ser bomber?
Albert
Gaspar: Tenia
vint-i-dos anys. Era molt jove.
4Cantons:
Quina carrera has fet per arribar a ser bomber?
A.G.:
Bombers és una professió tecnificada de caire vocacional. Vaig
entrar per motivació, amb el COU, o Segon de Batxillerat vostre.
Mica en mica, vaig anar ascendint perquè confiaven en mi. Avui en
dia molts joves arriben amb carrera, i se segueixen formant. El
sergent Lluís López, que us ensenyarà el Parc, n’és un.
4Cantons:
Com són les proves per entrar a ser bomber?
Hi
ha proves físiques, per comprovar la resistència, elasticitat i la
força del candidat. També, durant els últims deu anys, s’han fet
bateries de tests psicotècnics.
4Cantons:
Quants bombers hi ha en el Parc?
En
cada Parc hi ha uns vint bombers. A Barcelona hi ha en servei uns
cent al dia.
4Cantons:
Les noies poden ser bomberes?
Efectivament.
Aquí en tenim una, i al Parc de Sant Andreu n’hi ha quatre.
4Cantons:
A quina edat es jubila un bomber?
Als
seixanta anys, de manera voluntària, si té trenta anys de servei.
Si no, als seixanta-cinc. Un ha d’estar al màxim de les seves
capacitats per poder fer les tasques de servei.
I
per poder accedir al cos de bombers, abans només es podia fer fins
als trenta anys; i trenta-cinc als cossos de la Generalitat.
4Cantons:
Quants cotxes de bombers teniu?
Sergent:
Segons la tipologia del servei, necessitem un o altre. Hi ha
uns set vehicles a cada parc. Alguns es fan servir per l’escala,
apuntalaments, i emergències de vehicles vàries. També
hi ha ambulàncies.
4Cantons:
Quants focs han apagat els Bombers de Barcelona l’any 2012?
A.G.:
Vam fer uns 25.000 serveis. Un
32% d’incendis, com enteneu vosaltres, però que consten com a focs
de vehicles, motos, contenidors i vivendes. Els que enteneu com a
grans incendis, de vaixells, boscos o soterranis, per exemple, són
uns vuit o nou a l’any.
Hi
ha sis parcs de bombers a Barcelona, més un d’estiu a Collserola.
Els operadors telefònics reben la trucada i s’envien els efectius.
No
només ens truquen per incendis: de vegades acudim per solventar
patologies de construcció, com ara les infeccions d’edificis; per
suicidis al metro o accidents de circulació.
4Cantons:
Alguna vegada algú dels teus companys ha mort per culpa d'un
incendi?
A.G.:
En trenta-cinc anys hi ha hagut tres morts.
Podem
dir que sempre estem de broma nosaltres, perquè veiem molts
problemes, i intentem relativitzar-ho tot. Malgrat el que la gent
pensa, no som herois.
4Cantons: És molt difícil ser bomber?
A.G.:
Quan
la gent fuig d’un lloc, nosaltres hi entrem. Fem tasques de
salvament en tota mena de llocs.
4Cantons:
Quines qualitats psicològiques ha de tenir un bon bomber?
Ll.L.:
De totes les qualitats que podem tenir, la més important és
l’empatia amb la situació viscuda pel ciutadà, doncs les víctimes
d’un accident de trànsit, per exemple, tenen un xoc emocional molt
fort.
4Cantons:
Podries descriure'ns el dia típic d'un bomber?
A.G.
i Ll.L.: Fem
torns de vint-i-quatre hores, i després descansem, encara que sempre
estem a l’aguait per si es necessiten els nostres serveis. Comencem
a les vuit del matí, posant-nos al dia de les novetats i anomalies
que hi ha hagut fins llavors a l’altre torn. Revisem el material,
el parc i les instal.lacions a continuació. Cap a les nou trenta
esmorzem i, entre deu i un quart d’onze, fem les pràctiques fins
l’hora de dinar. A la tarda comprovem les vies, carrers i edificis
de gran alçada, fins les vuit o nou del vespre. Tot si no hi ha una
activació, o situació d’emergència que requereixi els nostres
serveis. De l’entrenament del bomber es diu que si no ets un bon
professional hi hauria més accidents.
Albert
Gaspar ens parla de que la cultura de l’esforç i la vocació, que són
necessàries per poder exercir com cal: s’ha de respirar la
professió, tant a Bombers com a l’àmbit de la sanitat, educació
i els serveis públics en general.
Les
pràctiques més arriscades, ens explica el sergent, són les de
ràpel, o baixada d’edificis. També enfrontar-se a situacions en
que hi ha molta càrrega de foc i radiació.
La
família pateix, aclareix Albert Gaspar, encara que està orgullosa
alhora, afegeix el sergent López.
Finalment,
volíem retre homenatge a tots els bombers que arrisquen la vida diàriament pel nostre
benestar. És una professió molt perillosa! Recordem que els vestits dels
bombers poden aguantar entre deu i quinze segons a 1200 graus centígrads,
segons la normativa europea. Per altra part, si respires aire
a més de 70 graus, l’alvèol pulmonar es comença a danyar. Els
bombers, per cert, porten botelles d’aire comprimit, no d'oxigen, doncs aquest és
tòxic a certa temperatura.
La revista dels Bombers de
Barcelona porta el títol de la novel.la Fahrenheit
451--
232.77778 graus centígrads--, que és la temperatura en què crema el
paper segons el seu autor Ray Bradbury.
Voldríem concloure l’article
amb unes frases de Granger, un personatge de la novel.la Fahrenheit
451:
"Everyone
must leave something behind when he dies, my grandfather said. A
child or a book or a painting or a house or a wall built or a pair of
shoes made. Or a garden planted. Something your hand touched some way
so your soul has somewhere to go when you die, and when people look
at that tree or that flower you planted, you're there. It doesn't
matter what you do, he said, so long as you change something from the
way it was before you touched it into something that's like you after
you take your hands away. The
difference between the man who just cuts lawns and a real gardener is
in the touching, he said. The lawn-cutter might just as well not have
been there at all; the gardener will be there a lifetime."
Tothom ha de deixar alguna cosa
darrera quan mor, deia el meu avi. Un fill o un llibre o un quadre o
una casa o una paret construïda, o un parell de sabates que ha
fabricat. O un jardí plantat. Alguna cosa que toqués la teva mà
d’una manera que la teva ànima tingués un lloc on anar a parar
quan tu moris, i quan la gent miri aquell arbre o flor que vas
plantar, allà hi ets. No importa el que facis, deia ell, mentre
canviïs alguna cosa d'allò i transformis el que era abans en quelcom que se t'assembli quan apartis les teves mans. La
diferència entre l’home que talla simplement la gespa i el
jardiner de debó està en el tacte, deia ell. El tallador de gespa
podria no haver estat present en absolut; el jardiner hi romandrà
tota la vida.
Todo
el mundo debe dejar algo al morir, decía mi abuelo. Un niño o un
libro o un cuadro o una casa o una pared construida, un par de
zapatos que haya fabricado. O un jardín plantado. Algo que tu mano
haya tocado de cierta forma para que tu alma tenga un lugar adonde
acudir cuando mueras, y cuando la gente mire ese árbol o aquella
flor que plantaste, estarás allí. No importa lo que hagas, decía
él, mientras transformes lo que era antes en algo que se te parezca
tras apartar tus manos.
La diferencia entre el hombre que simplemente corta el césped y el auténtico jardinero está en el tacto, decía. El cortador de césped podría no haber pasado por allí; el jardinero permanecerá en el lugar toda la vida.
La diferencia entre el hombre que simplemente corta el césped y el auténtico jardinero está en el tacto, decía. El cortador de césped podría no haber pasado por allí; el jardinero permanecerá en el lugar toda la vida.
4Cantons: Juanjo, Ahtesam,
Nora, Andrea R., Emma, Lucas, David, Àlex M., Itziar de Primer
Marijose, Sonia, Karim,
Alexandra, Laura M. de Segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada