ANNIE DICKENS I EL NADAL

per Andrea T. De Primer

Hi havia una vegada, en un poble on només existia el Nadal, una nena que es deia Annie Dickens que ja s’estava començant a cansar de tant Nadal, perquè per a ella el Nadal era només una ridícula festa on tothom feia soroll i es felicitaven per no haver fet rés en tot l'any.

Un dia, quan van tornar a celebrar el Nadal, ella es va aixecar de la taula del gran sopar familiar molt emprenyada, amb la cara com una magrana, i va dir:

-Sou una colla de brètols, sempre esteu rient com bojos i no feu cas al que us dic!

-No estem rient sinó que ens estem felicitant el Nadal, dona, és l’època de ser feliç- va dir el seu millor amic que es deia Mike.

L’Annie, molt trista i amb els ulls plens de llàgrimes, va pujar a la seva habitació. Es va posar a plorar de tal manera que la seva germana gran la va sentir i va pujar ràpidament. Quan va entrar a l’habitació, Annie estava asseguda en el seu seient, i la seva germana gran li va explicar una història que va passar fa molt temps.

En un barri de Londres, un senyor que es deia Charles Dickens tenia un amic que s'estimava molt, però un dia de Nadal va morir atropellat per un carruatge. En Charles va quedar destrossat i, encara que passessin els anys, ell continuava igual de trist. El seu caràcter va anar a pitjor: ara era un garrepa, i per Nadal no deixava tenir vacances als seus treballadors perquè no li agradava gens el Nadal.
L’Annie, es va donar compte de que no volia ser dolenta com aquell home, però la seva germana li va explicar que aquell home pertanyia a la seva família, perquè era el seu besavi. La noia, com és natural, no volia saber res d’aquell home! Però aquella mateixa nit, quan estava a la seva habitació dormint, l’Annie va escoltar un soroll estrany, com veure el fantasma del seu besavi, que molt estranyat va dir:

-Hola Annie, no sé per què no vols saber res del que li va passar al teu besavi.
-Perquè sé que et va passar alguna cosa terrible! – va dir ella molt espantada.
-No et preocupis per mi, perquè el que em va passar són les conseqüències d'allò que havia fet!- va dir ell.
-Però, però, per què portes cadenes?- va dir ella aterrida.
-Són les cadenes que vaig formar al llarg de la meva vida.- va dir ell amb veu ferma.

-Però abans de que me’n vagi, et vull dir que aquesta nit et vindran a visitar tres fantasmes, tal com a mi em va passar!- va dir ell molt seriós.

L’Annie, atemorida, es va tornar a dormir de seguida perquè pensava que només es tractava d'un somni. Després de dormir dues hores, va sentir uns cascavells. Ella es va aixecar, es va treure l’antifaç i va veure el fantasma d'una noia amb un vestit molt bonic que li va dir de que era el fantasma dels darrers Nadals i que farien un “tour” pels Nadal d'anys anteriors. Van estar viatjant en el temps fins que van arribar al seu destí: van parar en els Nadals de feia tres anys.
El fantasma li va mostrar la imatge de com s’ho passava de bé en companyia d’en Mike. Es va quedar sorpresa amb la cara de felicitat que feia ella mateixa en aquell moment. I encara que semblava que el Nadal fos una dia normal, era ple de felicitat. Ella es va en recordar que estava a casa d’en Mike i que després va entrar la seva mare preocupada dient que l’havien segrestat a l’Annie. L’Annie li va dir a la noia fantasma que la portés ràpidament a la seva habitació , per què li van portar mals records, i ràpidament va treure el portal i se’n van anar. L’Annie tornar a ficar-se’n al llit i es va posar adormir.

Després d'aquella visita, va venir una altre fantasma, i li va dir que era el fantasma del Nadal present i que per això anava vestida d'arbre de Nadal. L’Annie li va dir que a ella encara no li agradava el Nadal i que si feia falta, mai l’agradaria. Però aquell fantasma podria fer-li creure en el Nadal molt fàcilment, donades les coses que li mostraria en aquell moment mateix.

El fantasma va mostrar a Annie l'imatge d’en Mike en un orfenat: portava menjar i joguines a uns nens que no tenien casa ni diners. A ella se li va trencar el cor quan a en Mike li va dir el director d’aquell orfenat que al cap d’una setmana es tancaria l'establiment perquè no tenien fons. No li va agradar molt el que va veure i li va demanar al fantasma si es podien anar: ho estava passant molt malament.

Quan van tornar i el fantasma la va deixar sola es va quedar pensant que el Nadal sí que és una època de felicitat en què ajudar els demés.
Dues hores després va presentar-se un fantasma que deia que era el fantasma del Nadal futur. Va endur-se l'Annie per un portal on hi  havia molts futurs, i la noia li va preguntar per què hi havia tants futurs.

-Hi ha tants portals perquè tots són decisions que pots prendre durant aquests moments. Si vols, podries canviar el teu futur com va fer el teu besavi.

Mama Noel de Júlia P. de Segon

L’Annie es va quedar pensativa fins que van arribar al seu futur si continuava amb aquella actitud. De sobte va veure un poble diferent al que ella estava vivint. Va anar al lloc on estava la seva casa i va veure que hi havia un descampat on vivien rates i gats. Va veure un fullet que deia que un tal Mike el Mag continuava amb la seva gira de màgia a Londres. A l’Annie se li va passar pel cap que podrien anar a Londres per veure’l.

Quan van arribar a Londres, van veure que el noi del fullet era en Mike, però que ara s’havia tornat molt presumit i molt manaire. Annie es va posar molt trista, tant trista que es va posar a plorar, i li va dir a la fantasma que no volia tenir aquell futur. La resposta de l'espectre va ser que només ella podia canviar el seu futur.
A partir d’aquell moment l'Annie va creure més en l'esperit del Nadal que en una altre cosa. Un cop a casa es va anar corrents a l’habitació dels seus pares i els va felicitar el Nadal.

Des d'aquell moment, l’Annie s'encarrega d'organitzar cada sopar de Nadal.
Un dels regals que algú li va portar va ser el d'una bola de vidre on cau la neu i on surten les tres fantasmes que li van ajudar a creure en el Nadal.