VISITANTS

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Halloween. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Halloween. Mostrar tots els missatges

30 d’oct. 2012

Records de Halloween





Records de Halloween de Pilar, Alex, Pol i Yashfa



Primer dia de Halloween per Pilar 2B
El primer dia de Halloween, quan era molt petita,  em vaig adonar que la gent anava disfressada aquell dia. Em vaig espantar i em vaig posar a plorar, però els meus pares em van dir que només era gent amb màscares. Encara que no vaig entendre res, vaig parar de plorar.
Una mica mes tard van anar amb unes nenes de casa en casa a demanar caramels. M’enrecordo que  quan vam acabar ens va entrar gana i vam anar a un restaurant a sopar quelcom que em va agradar.

El primer dia de Halloween   per Alejandro 1c
El primer dia de Halloween, vaig passar molta por. Jo era molt petit quan uns nens disfressats van venir a la meva casa i em vaig posar a plorar. Quan  aquells nois van marxar vaig parar de plorar i els meus pares em van dir que era Halloween, encara que jo no vaig comprendre més que et donaven caramels.
Una mica més tard els meus pares em van donar llaminadures: em van agradar molt! També van venir uns altres nens, però aquesta vegada no em van fer gens de por.
Vam dinar tots plegats  i jo vaig dir que l’any següent voldria fer el mateix que els nens: m’agradaven moltíssim els caramels (sobretot els de xocolata)! 
                                           Halloween    per Yashfa 2B
Només recordo dos Halloweens, encara que no sé ben bé que vaig fer. Tanmateix. recordo que fèiem els pastissos de Halloween, que tot era molt bonic, i que també ens vestíem de monstres.

Un dia de Halloween  per Pol  1C

L’últim Halloween  m’ho vaig passar de por! Cada any vaig al meu poble perquè allà aquesta festa fa molta més por que a la ciutat.
Allà cada any un amic i jo, el dia abans de Halloween,  preparem una disfressa per anar pel poble demanant llaminadures.
L’any passat ens vam disfressar de bebès assassins!
Cada any som unes sis persones les que anem juntes demanant caramels. En el meu poble a vegades quan no tenen llaminadures ens donen el que poden.
Es ho passem molt bé!!!

LA MISTERIOSA NOCHE DE
HALLOWEEN

por Laura, Anna y Júlia (con la colaboración de todo el equipo de la revista).

Era de noche y era la hora de los caramelos. Los niños salieron disparados de sus casas con sus bolsas vacías esperando reunirse con sus amigos y poder al fin llenarlas con deliciosos dulces. Aunque eso no iba a ser tan fácil para Tom, porque presentía que algo iba a suceder. Aun así no tenía muy claro el qué.

Tom esperaba en la plaza como había acordado con sus amigos: eran las once y no aparecían. El chico estaba asustado porque la plaza estaba desierta.
De repente Tom creyó que sus amigos se le aparecían por detrás: del susto casi se desmayó . Sin embargo, cuando se dio la vuelta no había nadie. Tom se preguntó si sería producto de su imaginación:
-No creo… Seguro que se han ido corriendo -- pensó con desespero.

Por fin, Tom se cansó y decidió ir a llenar las bolsas el solo.
Llamó al timbre de muchas casas, pero en ninguna le abrieron. Emprendió el regreso y se fue a la cama, sin un triste caramelo que llevarse a la boca.
El niño estaba solo en casa: sus padres habían salido de cena con los padres de los chicos que, supuestamente, habían quedado con él.
A los pocos minutos de haberse acostado sonó el timbre y Tom salió de su habitación corriendo, imaginando que sería alguien pidiendo caramelos.
No obstante no se trataba de sus amigos: ellos le explicarían a Tom a primera hora del día siguiente que los que habían llamado al timbre en broma no habían sido ellos.
¿Quiénes fueron entonces?

Por la mañana las noticias dijeron que había un hombre, el de los caramelos, que llamaba a las puertas repartiendo dulces envenenados.
Tom suspiró aliviado al pensar que había llegado tarde para abrir.
Acabó su bol de cereales con fruta y se dijo que tenían un extraño sabor amargo...



¡Feliz día de Halloween!