L’ARBRE DELS SOMNIS

per Chari de Primer

Estava jo atabalat embolicant tot els regals d’en Santa per als nens i llavors... Ah, que no m’he presentat! Hola! Sóc el millor ajudant d’en Santa! Jo tenia vint anys quan en Santa va néixer, l’he cuidat des de molt petit i ara sóc ‘’la seva mà dreta’’. Actualment tinc cinquanta anys d’elf; però en edat humana, això serien unes quatre xifres potser? El cas és que sóc molt bon treballador encara que em passa com a la majoria dels follets: som uns rondinaires. Us agradaria escoltar la meva història? Espero que no hi hagi cap no per resposta!

Falten dos dies per Nadal i hem de tenir tot preparat abans del 24 de desembre a mitja nit. Ja estan tots els follets treballant al màxim i com cada any anàvem justos de temps, cada hora empaquetàvem cinc-cents regals i encara ens faltava temps! Un regal, dos regals, tres regals i... Hem acabat!

Ja només hem de pujar la bossa al trineu d’en Santa:

- Amunt! Amunt! Amunt! A l’esquerra! No! A la dreta! I... Llest ja era la bossa dins del trineu!

Però, de sobte va venir un missatger amb un munt de cartes per en Santa! Eren cartes especials, no eren cartes qualsevol. Ens demanaven coses que, per desgràcia no podem aconseguir. Ja sabeu a que em refereixo, oi? No tot és alegria per a tothom; no tots els nois demanen joguines per Nadal; no tots poden gaudir d’unes bones vacances nadalenques...

Després de llegir aquestes cartes, m’he quedat uns minuts en silenci, sense reaccionar: no sabia què fer. Hi ha nens amb esperit nadalenc, que creuen en Santa (a diferència de molts altres que no tenen ni una mica de fe) i no els podem trair: a més a més no surten a la ‘’llista negra’’ dels nens trapelles. Encara tinc dos dies per pensar en alguna solució. Què hi podria fer?

Ja ha passat un dia més, no he dormit en tota la nit donant-li voltes al tema. Llavors he decidit demanar-li ajuda a en Santa: ell és el cap ino puc portar a terme cap missió sense consultar-li primer.

Estàvem a la sala de reunions; allà ho decidirem tot. Vam folrar els seients del trineu amb vellut mentre ens tornàvem bojos intentant trobar la solució per fer realitat els desitjos dels nens quan, de sobte, una follet va veure un article a un diari vell i ens va llegir la notícia:

Un petit pas per un follet però un gran pas per la ‘humanitat’: Follet dels afores de Vila Santa planta una llavor que es troba misteriosament i creix un arbre amb poders. Un follet anomenat Ralph ens explica la seva història, que va començar amb una petita llavor. Un dia qualsevol estava cultivant les plantes del seu hort quan, com moltes vegades, es va trobar una llavor i , pensant que és d’una de les seves plantes, la cultiva. Ens explica el follet que en només un dia va créixer un arbre enorme. Diu que era de fulles blaves i que desprenien una lluentor impactant. Li agradava tant aquell arbre que, cada nit, s’asseia a sota d’ell a resar i fer les seves peticions al Senyor. Llavors va descobrir que tots els desitjos que demanava es feien realitat.

- Oh! --vam exclamar tots a la vegada.

- Doncs a que espereu! Vinga! Anem a Vila Santa i agafem una llavor de l’arbre! --ens va dir en Santa tot entusiasmat--.

Dit i fet. Vam anar a l’arbre, només de veure'l ens vam quedar bocabadats de la lluentor que desprenien les seves fulles: era blava.. Allò era preciós! Li vam demanar una llavor a l'arbre per assegurar-nos de que complia els desitjos: no ens varem equivocar. Un petit fruit de color blau marí va caure, el vam obrir per agafar la llavor(no us negaré que el vam tastar... --era deliciós!) i ens vam anar directament a plantar-la. Esperem que per demà ja hagi crescut.

Avui a mitjanit hem de repartir tots els regals! Són milions a repartir entre milions de nens en una sola nit! Increïble, però sempre ho aconseguim. Avui passarà el mateix que cada any: tot el dia dedicat a acabar els preparatius sense un sol segon per respirar!

Ahir per la nit, abans de tornar una altra vegada al nostre poblat, li vaig demanar a l’arbre que tot sortís genial: el repartiment de regals i que l’arbre hagués crescut sense problemes... Ara esbrinaria si el meu desig es faria realitat, ja que havia arribat l’hora de posar-nos en marxa! Què emocionant! L’Hèctor donant- nos la senyal per enlairar el trineu; tots els rens a punt i ben lligats; els regals en ordre--cadascun amb el seu nom... Quan passés una estona us explicaria com anava tot, d’acord?

Portàvem quatre hores repartint! Tres terços del regals! Tot anava genial! De sobte vaig tornar-me a mirar el sac i... Ja estava buit! Vinga ara a fer feliços un munt de nois i noies que desitgen un futur millor.

3.400 nens dins del trineu; potser anàvem una mica atapeïts, però no ens importava gens. Era una nit de lluna plena; el cel, ple d’estrelles; s’escoltaven unes dolces i boniques veus cantant nadales: eren dels nens que portàvem al trineu! Era tot un honor aconseguir fer-los somriure!

Vam arribar i tots els nens es van quedar bocabadats davant d’aquell gegantesc arbre: Oooh! Que bonic!- van exclamar. Vam explicar la missió d’aquell arbre i els nens van demanar el seu desig més íntim. Allò era digne de veure! Allò era el que més feliç em va fer: era l'expressió de l’esperit nadalenc que s’amaga dins dels nostres cors, fins i tot la de la persona més ‘’freda’’ que pugueu conèixer. El viatge que vam emprendre junts aquell dia no l'oblidaríem mai cap de nosaltres.