SOMNI DE NADAL

de Julia F. de Primer

Hola em dic Kenan. Sóc d’un país molt llunyà i molt pobre i he vingut aquí a Barcelona a viure amb el meu pare, la meva mare i les meves dues germanes petites.

Vam venir perquè érem pobres i no podíem menjar els quatre àpats del dia com es fan aquí, ni anar a l’escola a aprendre.

Al principi no entenia a la gent quan parlava, però res de res, perquè la meva llengua és molt diferent: s’escriu amb signes i no amb lletres com la vostra, però després d’un temps i d’estudiar molt ja quasi domino el català, el castellà i fins i tot una mica d’anglès--podia seguir les classes i més o menys podia escriure sense gaires faltes. Vaig començar a fer amigues que també em van ajudar molt.

El que més em va sorprendre i agradar va ser quan un dia la mestra va començar a dir que s’acostava el Nadal i jo vaig preguntar què era el Nadal i llavors va començar explicar... Que un tros de tronc cagava regals i tu l’havies de donar cops de bastó. Vaig petar de riure: quasi no m’ho creia! Una nit havies d'anar a una cavalcada i donar la teva carta, amb totes les joguines que volies. Al dia següent et portaven algunes coses entre les que havies demanat: a casa venien tres reis amb tres camells i ens portaven els regals.

Les meves germanes i jo al·lucinàvem. Veiem els carrers plens de llums i de arbres guarnits i pessebres pel carrer. Cada nit somiaven amb el Nadal i desitjàvem que arribés el dia més màgic que havíem conegut.

Un dia les meves germanes i jo els vam dir als nostres pares que volíem celebrar el Nadal i ens van dir que no, que tenien pocs diners per decorar la casa, per comprar l’arbre, per comprar les figuretes del pessebre i que, a més a més, ells no havien celebrat mai el Nadal. Les meves germanes petites i jo ens vam posar molt tristes. Com que el nostre somni era celebrar el Nadal, vam decidir actuar al respecte.

Vaig escriure una carta pels reis que hi posava:

Estimats reis mags:

Jo no demano pas cap joguina ni roba. Jo aquest any només demano un desig: vull celebrar el Nadal i que tots estiguem contents i feliços; que puguem fer l’arbre de Nadal tots junts; fer el pessebre; que no falti menjar a la taula; poder rebre regals per Nadal i que tots estiguem en família. Així que, si us plau, fes realitat el meu somni de Nadal!

Al matí, quan ens vam llevar hi havia una bonica taula parada, plena de menjar: escudella, pollastre i dolços. Teníem un arbre tot guarnit, un pessebre amb totes les seves peces i un Tió gegant. Era tot preciós! El meu somni de Nadal s’havia fet realitat!